Visió sobre l’economia espanyola

iStock_000000191794MediumEl vaig escriure a finals de Setembre de 2012, però compte perquè segueix essent totalment vàlid tot i aquesta aparent  normalitat en la que hem entrat a base de “morfina” (llegeixis, bancs centrals imprimint calers ad-infinitum). Ah!, envia’l a qui vulguis, potser li faràs un bon favor…

Com a economista, gestor i amant de l’empresa, sovint hi ha persones que em demanen la meva opinió sobre la situació econòmica actual d’Espanya. I jo, des del mes de maig, els sóc molt clar: “Ara ja no té solució”.

Fins el mes d’Abril encara ens quedava alguna opció, tot i que poques, de salvar l’economia del país, però actualment ja no és possible. La decisió de pujar els impostos crec que va ser l’element clau, l’estocada final, en que quedava clar que uns pocs farien el que fos per robar la riquesa a tot un país. A més, és una decisió per part d’un grup de persones que van prometre i re-prometre que no pujarien els impostos per tal de pujar al poder, amb lo qual són uns mentiders, han enganyat al poble i han quedat deslegitimats per a governar. Són uns estafadors. El que tothom sospitava es va transformar en un fet concret.

Aquesta pujada d’impostos crec que ha generat un trencament definitiu entre la població i les persones que estan al poder. Ningú creu en ells, ara menys que mai.

Qualsevol persona amb uns valors sòlids sap que amb mentides no es va enlloc, però el més important, és que un mentider pot arribar molt lluny però sempre acaba caient. I aquest és precisament el punt, una part massa gran d’Espanya menteix i per tan Espanya tot i que arribarà a embolicar la troca molt més del que ara ens podem imaginar, acabarà caient.

El deute que hi ha actualment és impagable. Pel govern, però especialment per les famílies i les empreses. Qui deu menys diners està robant tot el que pot a qui està més endeutat i això no pot acabar bé. El govern ‘només’ deu uns 700.000 milions d’euros, però és que el conjunt de famílies i empreses en deuen 2.400.000 milions (2,4 bilions). El fet és que Espanya només genera 1,07 bilions d’euros l’any. Podria arribar a estalviar el conjunt d’Espanya un 15%? Amb això només en fa per pagar els interessos del deute. Per tant, el deute és irretornable.

Però la gran pregunta que tothom em fa és: ¿I què haig de fer jo veient tot això?

Doncs el millor consell que et puc donar no té res a veure amb l’economia: “Fes el que et digui el cor i fes tot allò que et faci feliç i t’ompli”. Què vull dir amb això? Doncs que la situació econòmica és tant incerta que no val la pena pensar en com sortir d’un túnel en el que tu no decideixes la seva fi.

Si sents que has de marxar a l’estranger, fes-ho. Hi ha totes les oportunitats que vulguis i més allà fora, no segueixis amargat/da i compadint-te en aquest país. Si sents que vols tenir fills, tingue’n i no esperis que vinguin temps millors pq no vindran i un fill d’una forma o altre sempre el podràs criar. Si sents que vols estudiar, fes-ho!

Però, sobretot sobretot, el consell més gran és: “No t’endeutis. Ara no”. El motiu és que et treurà un marge de maniobra tant gran que en un futur t’impedirà fer el que et digui el teu cor, allò que et faci feliç i que t’ompli. Et lligarà a una esclavitud encoberta de la qual és molt difícil que puguis sortir-ne ja que l’economia no genera el suficients ingressos com perquè tu puguis garantir que podràs retornar aquest deute.

Posem-ho en context, no vull dir que no puguis fer-ho. Però tinguent en compte aquesta afirmació, si pel que sigui decideixes fer-ho, et permetrà ser molt més conscient de la gran responsabilitat que comporta pel teu destí vital aquesta decisió. És només una firma que pot canviar el rumb de tota la teva vida. Quan firmis, has d’estar molt segur del que fas i que aquell deute que asumeixes és única i exclusivament per a fer el que et digui el cor, ser feliç i omplir-te. I sobretot, sobretot, has d’estar totalment convençut que podràs tornar-lo còmodament encara que les coses es compliquin.

Per resumir-ho amb poques paraules, no et posis amb deutes que representin més del 30% del teu sou net mensual. Els crèdits al consum oblida’ls directament (finançament de cotxes, targetes de crèdit, etc.), són la ruina dels pobres. I això és aplicable “PER MOLT BONA QUE SEMBLI LA OPORTUNITAT”.

És millor estar a 0, que estar en negatiu, i un deute implica estar en negatiu.

Segona, no et posis obligacions a sobre. Per exemple, mínimitza quotes periòdiques (oblida assegurances, i qualsevol cosa que s’hi assembli), plans de pensions (ull pq els diners que hi poses no els pots tocar). Se t’acaben enduent una part important de la teva riquesa.

Tercera, no confiïs en el govern. És corrupte i has d’intentar que gestioni la mínima part de la riquesa que generes.

I doncs què faig? Doncs a Espanya i a Catalunya tenim grans empreses, extraordiàries empreses, allà és on estan més segurs els teus diners. Com a accionista de bones empreses, amb bons codis de conducta (oblida els bancs) i que paguin bons dividends (oblida lletres del tresor, renda fixe -és molt interessant però sino l’entens a fons mantinga’t al marge ja que és molt més complexe del que sembla-).

P.D.: La forma més senzilla d’accedir a aquestes empreses és a través de la Borsa, pots contractar-les tu directament o bé pots optar per fons d’inversió en gestores amb una reputació contrastada al llarg dels anys com ara Bestinver o Carmignac. N’hi ha moltes altres, però si us plau, no contractis un fons d’inversió al teu banc de tota la vida, et col·locaran el que els sigui més beneficiós a ells (és a dir, que hi tinguin major comissió).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s